Vull mostrar algunes de les fotos que van fer el Joaquín i la Patrícia, i que jo mai penso a fer (tinc memòria distreta)
Aprofito per fer una mica de resum de la cuina...
Primer la llenya: s'ha d'estellar, deixar assecar,...
El divendres va ser per carregar les peces al forn (ja es pot veure una mica en alguna altra entrada del blog).
L'endemà al matí vam posa la porta, construïda simplement amuntegant maons, sense cap tipus de morter. Es deixen dues entrades d'aire a sota de la reixa, dues just a sobre que es poden tapar amb maons, i la boca per alimentar amb llenya.
Després es col·loca el tub que allarga la xemeneia.
Aquí es pot veure l'interior del forn abans de començar el foc, el dissabte al matí.
Es comença amb un foc a l'exterior que entra per les entrades d'aire, per tal d'assecar les peces i que no els toqui la flama directa. Progressivament es va acostant el foc cap a l'interior, fins a uns 300ºC.
Aquí ja vam passar a alimentar el foc des de la boca, uns 400 o 500ªC suposo...
Ja de nit, el Joaquín i jo mirant a dins del forn. S'han de controlar els cons, mirar que tot vagi bé,... però sobretot perquè és màgic veure el foc i les peces a aquestes temperatures.
Això és el que veiem a dins.
Va caure el con 13, que deuen ser uns 1320ªC.
I això per fora,... la xemeneia
Un cop finalitzada la cocció es tanquen la boca, les entrades d'aire i el tiratge de la xemeneia,... i a dormir.
El forn el diumenge al matí
Super interessant Jordi!!!! Quin luxe poder fer aquestes cuites... Quant triga a refredar-se???
ResponEliminaSi, que és un luxe, però també en part una tortura... :)
EliminaAquest cop es va refredar més ràpid, en uns 2 dies ja estava a 200ºC aprox., crec que per les modificacions que vaig fer al tiratge. (també va pujar molt més bé la temperatura que en les altres fornades).
Salut
¡Qué tiempo tan feliz! ¿verdad?, por estas cosas es que me gusta la cerámica, tanto y tanto trabajo y te lo juegas todo con la cocción, pero los resultados.... ¡Ayyyyy los resultados! ;-)
ResponEliminaSuerte Jordi,
Saludos
Grazas Aleixo
EliminaEn parte por ser inexperto la cocción me supone un esfuerzo enorme, aunque ya le voy cogiendo en truquillo... En alguna he estado más de 40 horas y sin tener buenos resultados, y, aunque esta fue de las mejores tendré que volver a cocer un 20% de las piezas por un error.
Eso sí..., al final siempre me quedan ganas para otra :)
Saúde!
Tío como te lo pasas... que bonitas imágenes. La de la chimenea con el arbol en primer plano es para enmarcar.
ResponEliminaUn abrazo
Gracias a los compañeros podéis ver estas fotos, yo necesito dedicar todas mis neuronas (las dos) a una sola tarea :)
EliminaSalud!
Preciosas imágenes (coincido con Cyd en la de la chimenea con el árbol), e interesante explicación gráfica del proceso de cocción. Seguro que han salido unas piezas magníficas, como no podía ser menos...
ResponEliminaGracias por compartir estos trabajos con nosotros.
Salut Jordi. César.
Gracias César.
EliminaJoaquín se lo curró con el trípode, tiempo de exposición...
Vamos aprendiendo a manejar el monstruito...
Salud!
quina passada ,no conexia aquest blog ,disfrutare molt ,memories
ResponEliminaMoltes gracies Puers.
Elimina